Un canvi que no es veu… però es nota

Fa anys que la tecnologia GPS forma part del món dels ral·lis. Però si ho mirem amb una mica de perspectiva, veurem que no és el mateix el GPS d’avui que el de fa uns anys.

I no tant perquè la tecnologia base hagi canviat radicalment, sinó perquè hem entès millor què ens dona… i què no.

En regularitat, aquest matís és fonamental.

Antena i aparell: dues peces que sovint es confonen

Quan parlem de GPS, sovint ho simplifiquem massa.

Per una banda tenim l’antena GPS, que és qui rep el senyal dels satèl·lits. Aquesta antena no envia informació, simplement escolta.

Per altra banda tenim l’aparell, que és qui rep aquestes dades de posició i les processa per convertir-les en informació útil: velocitat, distància, temps, trajecte…

Aquesta distinció és important, perquè:
la qualitat final no depèn només del senyal, sinó de com es tracta

Com es calcula la posició (i què implica)

El receptor calcula la seva posició a partir de la distància a diversos satèl·lits (habitualment 4 o més), mitjançant un sistema de càlcul anomenat trilateració.

Aquest procés és continu. Les antenes estan constantment rebent senyal, però això no vol dir que la informació sigui instantània ni perfecta.

Hi ha dos factors clau:

• la capacitat de càlcul del dispositiu
• la freqüència d’actualització de la posició (1Hz, 10Hz...)

Cada receptor treballa amb una freqüència concreta i pot processar una certa quantitat de dades. Aquest límit, encara que no sempre es percebi, existeix.

El moviment i la freqüència: un factor sovint ignorat

Un aspecte que sovint sorprèn és que la precisió percebuda canvia quan el vehicle es mou.

No és que el GPS “funcioni pitjor”, sinó que:

• la posició es calcula a intervals (1Hz, 5Hz, 10Hz…)
• mentre tant, el vehicle ja s’ha desplaçat

A baixa freqüència, la posició arriba amb retard, a més velocitat això pot ser més evident.

Si la freqüència és alta (10Hz o més) els dispositius solen aplicar filtres per estabilitzar la posició.

Per això, en context de ral·li una lectura en moviment no és exactament igual que una lectura en repòs, però parar-se tampoc garanteix una millora immediata si no es dona temps al sistema a estabilitzar-se.

A dia d'avui la nostra recomenació és fer els reconeixements en marxa i amb una mica de velocitat, però ja sabem que no sempre és viable.

Són matisos tècnics que, a la pràctica, acaben tenint impacte.

La precisió real: el GPS no és infal·lible

Un GPS estàndard ofereix una precisió que, en condicions normals, es mou entre uns pocs metres.

Això vol dir que:

• la posició pot desplaçar-se lleugerament
• poden aparèixer petites desviacions
• dues lectures consecutives poden no coincidir exactament

Quan les condicions no són bones —carreteres encaixonades, zones amb obstacles, boscos densos— aquesta precisió empitjora.

I aquí apareix una pregunta clau.

Com saber si la posició és bona?

No hi ha una resposta simple.

Però hi ha una aproximació pràctica que en ral·lis és molt útil:

• contrastar la posició sobre un mapa

Si la posició que ens dona el GPS coincideix amb la carretera real (l’asfalt), tenim una bona referència.

No és una tècnica infal·lible, però ajuda a validar si les dades són coherents.

I aquí és on disposar del mapa deixa de ser un extra, es converteix en una eina de validació.

Cobertura sí… però qualitat variable

Avui en dia, els sistemes GNSS (GPS, Galileo, etc.) tenen cobertura global.

Però això no vol dir que la qualitat del senyal sigui sempre la mateixa.

Hi ha dos factors que la condicionen:

• obstacles entre antena i satèl·lits
• nombre de satèl·lits visibles

En una carretera tipus canyó, o amb parets de pedra properes, és habitual veure menys satèl·lits o rebre senyals rebotades.

El resultat és clar, tenim posició… però menys precisa

No tot és GPS: la importància de les constel·lacions

Un altre canvi rellevant dels últims anys és que els receptors ja no treballen només amb GPS.

Actualment, molts dispositius utilitzen diverses constel·lacions:

• GPS (EUA)
• GLONASS (Rússia)
• Galileo (Europa)
• BeiDou (Xina)

Això permet millorar la disponibilitat de satèl·lits i, en conseqüència, la qualitat de la posició.

D’on surten les dades en temps real?

Un altre punt que sovint es passa per alt és com arriben les dades de cada participant a la base.

En la majoria de ral·lis actuals les dades de cronometratge es transmeten via xarxa mòbil (2G, 3G, 4G, 5G). I aquí depenem de la cobertura, aquest cop sí de cobertura mòbil.

Aquestes dades arriben al núvol, un espai en un ordinador que cal dimensionar i contractar. Es processen, es gestionen amb àxima celeritat, podem dir en temps real.

Això ha evolucionat molt en els últims anys i permet gestionar grans volums d’informació amb molta més fiabilitat i rapidesa.

• D'aquí que ara poguem disposar de dades de cronometratge molt ràpidament,
• i dades de seguiment (tracking) també ràpid però amb retards depenguent de la cobertura mòbil

Els dispositius amb comunicació satel·lital: un altre món

Aquí cal fer una distinció clara.

Hi ha dispositius que, a més de rebre senyal, es comuniquen directament amb satèl·lits.

Són els sistemes que es fan servir sobretot en raids i proves en zones remotes. La seva funció principal és la seguretat i el seguiment.

Tenen característiques diferents:

• Demanen i transmeten la posicio a satèlit cada cert temps (2, 5 minuts…), ja que té uns costos de comunicació elevats.
• Aconsegueixes independència de xarxes mòbils i obtens la dada directe.
• obtens dades de rigurosa fiabilitat vital en casos d'emergència i accidents en zones remotes.

I és important no confondre’ls amb els sistemes GPS de tracking i cronomeratge per rallys en carretera on hi ha personal de seguretat (remers amb radio)

Són eines diferents, amb objectius diferents.

El punt clau: la dada és la mateixa, el resultat no

Arribats aquí, la conclusió és clara.

Tots els equips parteixen de la mateixa informació: una posició GPS amb certes limitacions.

La diferència no està en el senyal. Està en com es tracta.

En regularitat, el repte és transformar aquesta posició en:

• una distància fiable, referenciada al teu roadbook
• una referència útil per pilot i copilot
• un reposicionament  vàlid per quan fas la carrera

I això no ho resol el GPS per si sol.

Quan el GPS es converteix en eina real

És aquí on entren en joc solucions pensades específicament per a aquest ús.

Dispositius com REGO, combinats amb aplicacions amb mapa i eines d’enregistrament i l'aparell Blunik permeten:

• treballar els trams abans de competir
• validar trajectes sobre cartografia real
• afegir la distància del Blunik a cada punt GPS
• i millorar l'enregistrament de dades als teus reconeixements i en carrera

Especialment útil en 

• regularitat sport
• VHRS
• proves amb reconeixements

El valor no està en tenir GPS, sinó en saber utilitzar-lo amb criteri